Demà és, com aquell que diu, el teu darrer dia de joventut… Ja sents com et surten les canes i després se suiciden cap avall? Jo fins i tot sento plorar els cabells abans de fer-ho… Però això no és cosa teva… El Sebastian Lorenzo, el meu neuro-psicoanalista diu: Che! Todo ehta rebién…
Buenu, Arribats a aquestes alçades, ja et puc dir que et necessito per a una missió bastant especial… I et preguntaràs: ¿ Per què jo? ¿ Per què m’ha escollit a mi?
La veritat és que, som coetanis i hem viscut moltes coses junts, tot i que per la teva senectud manifesta, no ho acabis de recordar. De fet jo vaig néixer el mateix dia que tu i a la mateixa clínica… Però tot això és una altra història…
Demà, vull que m’ajudis a retenir aquest moment vital que estem atravessant i per fer-ho necessito a la persona més normal que conec per a fer balança amb la meva manera de ser especialeta.
Com ja et vaig dir, t’espero a la sortida de Metro L4, Barceloneta, demà 21 de gener a les…ATENCIÓ… 10:30h. No puc arribar abans perque m’he de tallar les ungles.
Per cert, les fotos que he anat adjuntant fins ara, són una mica antigues, ja ho saps. Però és que sóc una mica presumit..
Per que em puguis reconéixer, aquest és el meu aspecte actual, amb 39 anys i 363 dies:
Vine sol, desconecta el GPS del mòbil, porta els diners en monedes i bitllets de numeració no consecutiva i no avisis a ningú, especialment a la bòfia (no sé si t’has fixat en el detall de la foto, però a vegades porto placa… placa- placa)…
Pel que fa al vestuari, posa’t el que et posaries si haguessis d’estar moltes hores a l’obra (fora de la caseta), però no cal que portis casc ni botes de seguretat (si de cas, ja ho posaríem nosaltres).
cArPe diem
Alarico Perico
JURASSIC LIFE 