Author: alaricoperico
¿Donde esta mi Lindo Gatito?
PARTIDO 4º CONTRA 5º EGB- DIA SANTA ISABEL EN EL COLE
Efemèrdes.. ay no efemèrides
Mindunddis, companys, i malgrat tot amics…. Això no s’ha acabat!!! Alarico is alive!!!
Aquest any havia de ser llarg i ho serà. Recordem que fa quaranta anys va començar tot. Estem al any 40 de la nostra era, i tota la Gal·lia està ocupada per buròcrates i pixatinters, tot és ordre i avorriment…. Tota? NO! Hi ha un Alarico Perico que rebutja ferotgement una vegada i una altre les rutines i la monotonia de l’invasor. La vida doncs, no és gens planera pels amics de l’Alarico que dia sí, dia no, reben comentaris absurds i reflexions incoherents.
Fa quaranta anys, es va viure un any excepcional ple de catàstrofes. El suspens d’en Xavier Mariscal a química que el va dur a estudiar belles arts, la Trini va entrar amb plaça fixa a Santa Isabel, i Celtas Cortos va deixar de fabricar cigarretes sense filtre. Però no tot van ser desgràcies, va neixer una generació de gent excepcional, gent que sobreviuria a les tortures psicològiques de La bola de cristal, gent que aprovaria els rígids exàmens flexibles, gent que patiria agulletes amb la course navette. (Sí, he dit agulletes i no cruiximents! Fote’t Trini!).
En nom de tots aquells que van ser parits amb epidural o sense, per cesarea, part natural o al taxi camí de l’hospital aquell fatídic i fabulós any, ens disposem a recordar les efemérides més destacades a mesura que es vagin succeït.
De moment els fets dignes de recordar d’aquest Febrer que anem amb retràs. Per cert les efemerides poden ser de l’any zero de la nostra era o no, poden ser de febrer o no, poden ser fets importants pels humans, pels animals, els vegetals o els minerals. Alarico pot estar sonat però no imposa límits.
1 de Febrer de 1977
Va ser dilluns, cosa que no passa tots els dies.
2 de Febrer de 1977
La marmota té la grip, aquest any fan servir un ànec per mirar si s’allarga l’hivern. És un fracàs de crítica i públic. Es descobreix que el Dalsy no fa efecte en animals de quatre potes.
4 de Febrer de 1977
Es nomena a Julio Iglesias fill predilecte de Cuenca
5 de Febrer de 1991
“Sin noticias de Gurb” surt per primera vegada als diaris. Eduardo Mendoza ho troba un contrasentit.
7 de Febrer 1977
La Sra Navarro assegura que “la prueba de la rana” no és fiable
10 de Febrer de 1977
Es dona la casualitat de que fa 23.677 dies de l’enfonsament del Titanic i 14.525 del desastre del Hindenburg. Casualitat? Molts no ho pensem….
13 de Febrer de 1977
Floquet de neu es nega a llegir l’Origen de les Especies. El debat entre Evolucionistes i Creacionistes es torna a encendre.
cArpe Diem
P.D: Josep Maria ets el següent….Abogaaaadoooooooooo!!!!!
Darrera carta des del futur
Hola David,
Torno a ser el David del futur, que t’escriu per darrera vegada des de l’any 2057.
Ara que ja has passat el tràngol de fer els 40 anys, i has superar amb nota la prova que et va posar Alarico, et faré cinc cèntims del que va passar després…
Pel que fa als mindundis d’Alarico:
Eduard Rey, el Republikano, després de conéixer a Alarico va començar a ascendir esglaons dins de la jerarquia eclesiàstica i en dos anys va esdevenir el Papa José-maría I. Després d’emprendre la Requetereforma de l’Església, es va jubilar i va dedicar la resta de la seva vida a millorar la Capella Sixtina a base de dibuixar-hi fileres i fileres de monjos.
Carles Torredeflot, el Txarlín, després d’assistir a la teva transformació vital, va deixar-ho tot i es va posar a jugar professionalment a futbol, seguint els passos del seu avi. Va guanyar amb el Barça dos lligues ACB, tres lligues ASOBAL i una Copa de la Reina. A dia d’avui encara ningú no ho entén. Després es va retirar al seu ranxo amb la seva dona i filles i ara es dediquen a criar vespes asiàtiques.
Leticia Navarro, la Letutxe, va fer un gir de 163 º a la seva vida i es va convertir en Personal Pessebrist. Va capitalitzar la seva habilitat de fer pessebres a qualsevol racó de la casa i va arribar a ser contractada fins i tot, per a fer el pessebre de la plaça Sant Jaume, a la Casa Blanca i al club Kahala.
Judith Pedreira, la Txutxit, es va adonar de la seva vocació de guionista i es va dedicar a guionitzar tota sola, els programes matinals de telecinco y antenatres, a la vegada.
Llorenç Perpiñá, El Larry, després de viure la traumàtica experiència, va casar-se amb una noia d’Alaska septentrional que va conéixer en un viatge a Sant Celoni i van tenir 14 fills. Ara viuen tots a l’Albergue i el Llorenç s’ho passa d’allò més bé, fotent bronques als seus fills, néts i gats.
José Manuel Ramírez, el Soso Txema, el dia del teu comiat, va ser descobert per un caça-talents del mon de la publicitat. Dies més tard li va oferir a José Manuel un contracte milionari per a treure partit del seu somriure. Recordes el tio de la Schweppes? Doncs el Txema va fer el mateix amb Colgate, el dentífric. Ara té mòoooolta pasta… I diners, també.
Ana Reverter, Anatxu, va obrir el seu propi bufet lliure d’alvocats: Reverter- Cuatrecasas- Roca. Els seus novedosos mètodes combinant abogacia i ioga la van convertir en l’advocat més temut i a la vegada més relaxant de tot el llevant penínsular.
Antonio Peralta, el Antxon, colpit pel que acabava de viure, va demanar un trasllat a l’Ajuntament de Puerto-Urraco i des de llavors, es passa 24 hores al dia a treballant-hi. No sabem si és un excés de zel professional o que no s’atreveix a sortir-ne.
Josep M. Manich, el Txemanitx, inspirat per tot allò viscut aquell dia, va empredre diversos negocis, des del cultiu de l’esberginia fosforescent, a l’exportació de clips de fusta, o la manufactura de l’ortiga. Va acabar arruinat. Ara el pots trobar al parc de la Ciutadella-Findus, on per unes monedes t’explica un xiste. I per unes quantes més te l’acaba.
Pel que fa al propi Alarico:
Alarico Perico, Francesc Xavier Vilarderiu i Pérez, finalment no es va presentar a la cita del dia 21 perque volia acabar un sudoku de dificultat mitja. Quan el va haver acabat, unes setmanes més tard, es va traslladar a viure a Molins de Rei, a la porta 3ª del teu mateix replà.
Des de llavors, ha estat venint a casa teva cada dia, a esmorzar, dinar i sopar (per berenar la Leticia li fa tuppers-sempre diu que tot i ser un psicòpata i un depravat, li provoca tendresa-)… Aquesta és una de les raons per les quals just acabo de liquidar la hipoteca. Però ara ja puc dir que li començo a tenir carinyo…
Pel que fa a tu:
David Rubio, el Rubik, pel que fa a tu (jo)…Prefereixo no fer-te més espòilers, millor que vagis veient tu les coses… Però ja deus intuïr que no ens ha anat gens malament…
Sempre teu (meu, nostre)
David
PD: Com sempre diu Alarico: cArPe diem (amb A i P majúscules… Ho pilles? eh? eh?!). Està boig, aquest Alarico!
FOTOS 40….
Instruccions…
David!
Llegeix bé això que ara et diré perque només ho escriuré una vegada…
No arribo a les 10:30 h, m’incorporaré més tard, perque he d’acabar de fer una cosa superimportant i he d’esperar que el micralax faci efecte.
Mentrestant he suggerit, sota coacció, a uns quants dels meus mindundis que vinguin a buscar-te en representació meva i et facin d’auxiliars en la important missió que t’encomano:
- Obre la bossa
- A dins hi trobarás una càmara fotográfica reflex amb tres objectius i un llibre de fotografia, Cuando la fotografía es un arte, amb 40 (x 2) fotografies històriques i contemporànies agrupades en 10 conceptes:
- TREBALL
- LLAR
- HISTÒRIA
- CONFLICTE
- BELLESA
- ALLÒ INESPERAT
- RELACIONS
- MOVIMENT
- ALLÒ QUOTIDIÀ
- EXTERIOR
- Vull que reflecteixis des del punt de vista d’un quasi-quarenton, com és el nostre món a dia d’avui, aconseguint com a mínim, una foto de cada tema. Estàs obligat a afegir els temes que et diguin els meus mindundis i tu també pots afegir temes si vols. Pensa que les fotos que facis es publicaran a una pàgina web especialitzada en quarentons.
- Un cop hagis entès les instruccions, hauràs de deixar-te guiar pels mindundis al primer dels llocs on fer fotos…
ATENCIÓ!! No intentis escapar ni fer cap pas en fals, perque m’assebentaré i ho pagaràs molt car. Per cert, el primer que hauries de fer és convidar a esmorzar als mindundis que encara no ho hagin fet… Ja veus que estic molt locu!!!
cArPe diem
Els quaranta junior
Cómo están ustedeeeees? Que hi ha algú? Un, dos, tres, fiuuu!
Seguim amb el repàs de músiques, que aquest cop està dedicat als nens, especialment als que estan a casa empiocats….
Amb el número 19… perque als nens els molen els avis, sobretot si tenen barba blanca i una pipa encesa i m’explica contes… Què seria el que fumava l’avi?
Amb el número 18… la Peppa Pig ens recorda que hi ha alguna cosa més que Jabugo i Guijuelo y York…
Amb el número 17… Todos para uno y uno para todos… En D’artacan ens ensenyava el valor de l’amistat…
Amb el número 16… En Willy Fog ens ensenyava què havies de fer per a convertir-te en un autentic F*cker…
Amb el número 15… David el gnom ens ensenyava que també existeix el sexe a la tercera edat… I sempre estava de bon humor…
Slitzweitz i cArPe diem!
Anem per feina…
Demà és, com aquell que diu, el teu darrer dia de joventut… Ja sents com et surten les canes i després se suiciden cap avall? Jo fins i tot sento plorar els cabells abans de fer-ho… Però això no és cosa teva… El Sebastian Lorenzo, el meu neuro-psicoanalista diu: Che! Todo ehta rebién…
Buenu, Arribats a aquestes alçades, ja et puc dir que et necessito per a una missió bastant especial… I et preguntaràs: ¿ Per què jo? ¿ Per què m’ha escollit a mi?
La veritat és que, som coetanis i hem viscut moltes coses junts, tot i que per la teva senectud manifesta, no ho acabis de recordar. De fet jo vaig néixer el mateix dia que tu i a la mateixa clínica… Però tot això és una altra història…
Demà, vull que m’ajudis a retenir aquest moment vital que estem atravessant i per fer-ho necessito a la persona més normal que conec per a fer balança amb la meva manera de ser especialeta.
Com ja et vaig dir, t’espero a la sortida de Metro L4, Barceloneta, demà 21 de gener a les…ATENCIÓ… 10:30h. No puc arribar abans perque m’he de tallar les ungles.
Per cert, les fotos que he anat adjuntant fins ara, són una mica antigues, ja ho saps. Però és que sóc una mica presumit..
Per que em puguis reconéixer, aquest és el meu aspecte actual, amb 39 anys i 363 dies:
Vine sol, desconecta el GPS del mòbil, porta els diners en monedes i bitllets de numeració no consecutiva i no avisis a ningú, especialment a la bòfia (no sé si t’has fixat en el detall de la foto, però a vegades porto placa… placa- placa)…
Pel que fa al vestuari, posa’t el que et posaries si haguessis d’estar moltes hores a l’obra (fora de la caseta), però no cal que portis casc ni botes de seguretat (si de cas, ja ho posaríem nosaltres).
cArPe diem
Alarico Perico
Queden 2 dies…
Recorda que no tot és el que sembla i, quan et dutxis vigila que no et caigui el sabó al terra…
cArPe diem
…Cantant les 40
Hola, hola hola, què bò, ho estaves esperant… Seguim amb la llista dels darrers grans èxits d’aquests passats quaranta tacos!
Amb el número 24… Estira els braços cap endavant, junta els polzes i mou les mans com si estiguessis en trance…
Amb el número 23… El valencià Nino ens ofereix un petó i una flor tot passejant per… Palma de Mallorca?!
Amb el número 22…Abans de que amb el fred us quedeu pajaritu, cantem l’Alouette com si no hi hagués demà!…
Amb el número 21… Max Mix cuatro- cua – cua – cuatro! (Epikoris kail, tiki tiki kail kail). Llama a tu hermana mayor y que llore de emoción!
Amb el número 20… I rememorant el punt àlgid de la carrera musical del David al Palau de la Música…
JURASSIC LIFE 